4. Ella
Des de petita em costaba trïar. O era cor, o era cap. Sempre era més fàcil cap. Però el cor... El cor en pesa... I l' emoció... L' emoció pel que es sent, el que s' estima, es vol experimentar, sentir, viure... Sí, sempre tornaba al cap. La mare, el pare, m' hi tornaven. Però d' adol•lescent... Ja va canviar tot... Ja els riscos, les prohibicions, els desitjos, les festes, les experiències... Li deiem cor. I no sempre era cor. Les pastilles del metge m' ajudaven. Sí, em calmaven. Tornaba al cap. Però no sempre sóc disciplinada. No sempre segueixo les indicacions. No sempre les prenc. I quan no ho faig... Sempre qualqú m' hi torna. Abans, els pares Ara, els auxiliares, els infermers, els metges, el marit... I sempre, sempre guanta cap. Però sempre, sempre m' estimo més cor.
